Una transició que ja està en marxa
Parlar de mobilitat sostenible fa uns anys podia semblar una promesa llunyana, gairebé una quimera tecnològica. Avui, però, la realitat és ben diferent: els avenços en bateries i sistemes d’emmagatzematge energètic han posat sobre la taula solucions tangibles. Com a usuària de vehicle elèctric i professional vinculada al sector, puc afirmar que la mobilitat sostenible no és una utopia: és una necessitat i, a més, una realitat que s’obre pas amb força.
La pregunta que hauríem de fer-nos no és si arribarem a aquest futur, sinó a quina velocitat i amb quin grau de compromís ho farem.
La innovació tecnològica: bateries més segures i eficients
En aquest context, projectes europeus com AM4BAT, coordinat pel centre tecnològic Leitat, marquen el ritme de la innovació. El seu objectiu és clar: desenvolupar una nova generació de bateries d’estat sòlid, més segures, eficients i amb una major densitat energètica.
Es tracta d’un salt qualitatiu respecte a les bateries actuals, encara dominades per tecnologies de liti-iò convencionals. La gran promesa de les bateries d’estat sòlid no és només emmagatzemar més energia en menys espai, sinó fer-ho reduint riscos de seguretat i augmentant la vida útil. En termes pràctics: vehicles elèctrics que recorren més quilòmetres, es carreguen més ràpid i duren més anys sense degradar-se.
Aquest tipus d’innovació és el motor que alimenta la transició energètica. Tanmateix, no n’hi ha prou amb centrar-se en la punta de l’iceberg: també hem d’atendre el que passa quan aquestes bateries arriben al final de la seva vida útil.
L’altra cara de la moneda: tancar el cicle
El debat sobre la mobilitat sostenible quedaria incomplet si no parlem de reciclatge. Una bateria pot ser molt eficient durant el seu ús, però si en esgotar-se acaba en un abocador, el balanç ambiental i social es tambaleja. Aquí entren en joc iniciatives com BATRAW i RESTORE, també amb participació de Leitat.
El primer, BATRAW, treballa en el desenvolupament de processos avançats per al desmuntatge i reciclatge de bateries de vehicles elèctrics. Parlem de recuperar materials crítics —com liti, níquel o cobalt— que avui depenen d’una mineria intensiva i geopolíticament delicada. El segon, RESTORE, se centra a millorar les fases de pretractament i classificació, amb un objectiu ambiciós: que els materials recuperats es puguin reincorporar directament a la cadena de valor de les bateries.
Ambdós projectes responen a una idea senzilla però transformadora: tancar el cicle. Perquè la mobilitat elèctrica no serà plenament sostenible si no aconseguim reutilitzar els recursos que ja tenim en circulació.
Més enllà de la tecnologia: una qüestió de voluntat
Arribats a aquest punt, podem preguntar-nos: si la tecnologia existeix, què ens frena? La resposta és incòmoda però clara: manca de voluntat col·lectiva.
La indústria avança, la ciència ofereix solucions i els centres tecnològics demostren amb prototips i pilots que és possible produir i reciclar millor. Però la transició energètica no pot recaure només en la innovació. Es necessiten marcs reguladors exigents, inversions públiques i privades decidides i, sobretot, un compromís social que transcendixi la moda passatgera.
La mobilitat sostenible no serà el resultat d’una sola invenció brillant, sinó d’un ecosistema de voluntats alineades: fabricants que dissenyin pensant en el reciclatge, governs que apostin per l’economia circular, consumidors que triïn opcions netes i sistemes de reciclatge que retornin materials estratègics a la indústria.
Accelerar el canvi
La mobilitat elèctrica i sostenible no és un horitzó llunyà: és aquí. Les bateries d’estat sòlid mostren el camí cap a vehicles més segurs i duradors. Els projectes de reciclatge de nova generació demostren que és possible reduir la dependència de matèries primeres crítiques.
El que falta és accelerar. Perquè cada any que retardem la transició augmentem la nostra dependència energètica, el nostre impacte ambiental i el risc de quedar-nos enrere respecte a altres mercats.
La tecnologia està preparada. Ara la pregunta és si nosaltres, com a societat, també ho estem.
Article propi de Leitat. Autor: Pere Lleonart Anglès, Researcher. Publicat a Diario Responsable (09/10/2025)
